dijous, 19 d’abril de 2018

Turquia ha desposseït avui 2 diputats més de l'HDP i ja en són 11


Dos diputats nous de l' Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) han perdut el seu escó avui. Ja són onze els i les electes d'aquesta formació exclosos/es del parlament en el marc de vastes purgues, anunciant la seva formació. Aquesta mesura sorgeix de l'anunci de les primeres eleccions presidencials i parlamentàries a Turquia el 24 de juny quen en principi eren previstes per novembre de 2019.

Els dos electes purgats són Selma Irmak i Osman Baydemir per "propaganda" i per "insultar la policia" respectivament. Nou membres del partit estan actualment empresonats, inclosa la pròpia Irmak. Onze dels 59 diputats de l'HDP elegits el novembre de 2015, inclosos Irmak i Baydemir, van ser desposseïts del seu mandat.

"Els qui intenten usurpar la voluntat del poble seran enviats a les escombraries de la història, Irmak Baydemir seguiran representant a la gent!", Va respondre l'HDP en el seu perfil de Twitter. Baydemir va ser multat el gener d'enguany per dir en seu parlamentària que el Kurdistan era al seu cor.

Leggi di più »

Prohibida la manifestación del Primero de Mayo en Ankara porqué puede derivar en tumultos

La tradicional marcha de sindicatos y asociaciones profesionales del Día Internacional de los Trabajadores en Ankara el 1 de mayo ha sido prohibida por el gobernador de la provincia este año. La gobernación turca argumentó en su respuesta a la solicitud que los solicitantes usarían el evento para fines políticos fuera del alcance de la convocatoria. También dijo que los lemas que los grupos habían indicado que podrían ser cantados en la manifestación podrían conducir a tumultos.

Entre los eslóganes que la gobernación dijo que eran sospechosos en la lista estaban los lemas en lengua kurda, los que se refieren a la muerte de trabajadores en accidentes y algunos en contra de la guerra, el gobierno, el partido gobernante y los ataques a la libertad de prensa. La lista de consignas consideradas demasiado provocativas también incluía "terminar con la educación religiosa obligatoria", "los asesinatos de mujeres no son personales, sino políticos" y "no queremos centrales nucleares".

Leggi di più »

Crida de la Mitja Lluna Kurda d'Efrîn



Després dels atacs de la invasió de l'estat turc, centenars de milers de persones d'Efrîn han emigrat a Shehba, on la creixent calor ha provocat diverses malalties. Heyva Sor a Kurdistane (Mitja Lluna del Kurdistan) ha denunciat que tenien baixes quantitats de medicaments i demanen suport.

Després dels atacs d'invasió de l'estat turc i de les seves bandes aliades Al-Qaeda/HTS/ Al Nusra, centenars de milers de persones d'Efrîn van emigrar a la regió de Shehba. Com a mínim són 187.000. Les persones continuen la seva resistència sota condicions severes al Cantó de Shehba i al districte de Sherawa d'Efrîn, que encara no està ocupat, però els pròxims mesos d'estiu i la insuficient aigua neta, menjar i sanejament han provocat diverses malalties.

Heyva Sor presta serveis de salut a més de 175.000 immigrants a la regió de Shehba i als pobles de Sherawa, però tenen problemes amb els subministraments de medicaments i tractaments. Heyva Sor un Kurd ha obert 7 centres mèdics, 2 a Sherawa i 5 a Shehba, i serveix almenys 500 persones cada dia. Els funcionaris kurds d'Heyva Sor diuen que a partir de la calor de l'estiu, han sorgit diverses malalties i els seus subministraments de medicaments estan baixant, per la qual cosa demana suport en medicines.

El farmacèutic Rim Karho, d'Heyva Sor, va afirmar que amb l'augment i la propagació de malalties, tenen problemes per proporcionar medicaments i que no tenen accés a diversos que necessiten: "El clima s'està calentant i han sorgit malalties. A més d'això, no hi ha prou aigua neta i menjar. Cada dia hi ha més persones que visiten els nostres centres a causa de diverses malalties, però malauradament no tenim prou medicaments. Estem tenint problemes per adquirir medicaments per a moltes malalties".

Rim Kahlo va dir que està tenint problemes per adquirir medicaments per a la tuberculosi, l'asma, les vacunes infantils, la diabetis i les condicions psiquiàtriques i que estan escassos en existències de medicaments. Kahlo va demanar assistència a la medicina i va afegir: "Ho hem dit moltes vegades abans, aquestes condicions són abundants perquè les malalties s'apoderiran. Amb la calor de l'estiu, han sorgit diverses malalties. Estem preocupats pels pròxims dies. Per això necessitem una medicació urgent ".

El psiquiatre kurd Mihemed Îsa, va declarar que està tenint problemes amb la medicació i va dir: "Aquí hi ha més de 175.000 persones d'Efrîn. A més, Shehba té una població de 80.000 habitants. Els immigrants aquí han experimentat un gran trauma. A més de les condicions físiques, també hi ha problemes mentals presents. Però puc dir fàcilment que no tenim cap dels medicaments utilitzats per tractar les condicions psiquiàtriques ".

La branca kurda d'Heyva Sor a Efrîn va donar una llista de medicaments que no tenen o estan escassos:

"Tuberculosi, vacunes contra la infància, diabetis (inclosos els dispositius de mesura), asma, diarrea, malalties degudes al canvi climàtic, ull (al·lèrgies i infeccions), cops de sol i intoxicacions, tifoides, medicaments psiquiàtrics, al·lèrgia i ronyó medicaments ".

Per a poder comprar medicaments són necessaris diners. La zona està bloquejada i dur-los en comboi, com vam fer fa dos anys, és ara impossible. El més factible és facilitar recursos a la pròpia entitat per a comprar els medicaments directament a la zona:
Podeu fer aportacions directament a:

Stichting Koerdische Rode Halve Maan (Heyva Sor a Kurdistanê)
Bokelweg 82, 3125 AD Schiedam
Ing Bank N.v.
Giro No :746 06 93
IBAN: NL80INGB0007460693
BIC/SWIFT: INGBNL2A

Cal posar-hi referència "Efrîn". Si la vostra aportació no és garn i té despeses per fer transferència internacional podeu contactar-nos a kurdiscat@gmail.com des d'on gestionem una recollida des dels Països Catalans o bé fer una aportació a IBAN ES74 1465 0120 31 1707152720

Leggi di più »

dimecres, 18 d’abril de 2018

Els kurds yezidi celebren l'any nou Serê Salê







L'any nou yezidi, Çarşema Serê Salê, comença el Chwarshama Soori, o Dimecres Vermell. Marca el dia que Tawusê Melek, l'Àngel del Panó va descendir al Santuari Sacre de Lalish per a beneir la terra. És un culte ancestral que marca l'inici de la renaixença de la primavera i la fertilitat propiciada per l'Àngel. Per als yezidi l'Àngel és el representant de Déu a la Terra. Cada vetlla del Chwarshama Soori els fidels kurds que poden es reuneixen a Lalish per a celebrar l'any nou amb una festa elegant amb les seves millors robes tradicionals i espelmes que simbolitzen la llum del sol que emergeix de la foscor.

A part de Lalish s'ha celebrat el Dimecres Vermell a les comunitats yezidi que hi ha als camps de refugiats de Shengal o d'Efrîn d'on acaben de ser expulsats pels islamistes turcs o a Bashiqa i també per part de la comunitat exiliada. Cal tenir en compte que la majoria de yezidi avui dia ja no són al Kurdistan sinó que han estat expulsats per la majoria musulmans i el nucli principal viu a Alemanya.

Leggi di più »

HPG mata 3 militars turcs a Çelê


Dilluns un escamot de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) va llençar un atac contra una posició turca a la vall de Deştanê, Çelê a Colemêrg. Els combatents kurds van abatre tres militars d'Erdogan. En el comunicat de la milícia, però, s'anuncia les baixes mortals d'Arman Amedi
de Kermanshah, Ahmed Darwish, de Dêrik i Aydin Blair d'Êlih el passat 23 de març a la pròpia Êlih. 

Leggi di più »

Les HPG comuniquen la mort de 3 milicians en atacs turcs a les muntanyes de Bradost (Iraq)


Es tracta de dos Voluntaris de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i una de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star). Van morir a territori de l'antic principat (emirat) kurd de Bradost (Suran). Els combats contra les forces ocupants turques van produir-se entre el 15 i el 22 de març. Les víctimes mortals són Shahriban Tamel, de, Younis Yaman, de Wan, i Demhat Ahmed Rakani de Shladezi.


Leggi di più »

dimarts, 17 d’abril de 2018

Erdogan acusa Occident de difamar l'islam per a reforçar el seu estil de vida


El president islamista de l'AKP, Recep Tayyip Erdoğan, ha tornat a apuntar a Occident sobre l'islamofòbia, suggerint que "s'utilitzen sentiments anti islàmics per reforçar la seva pròpia ideologia i estil de vida". "Hi ha esforços per degradar i difamar l'Islam, que és l'única religió que ofereix solucions genuïnes als problemes del món modern. Occident tracta de posar certes etiquetes sobre l'islam a través de determinats grups terroristes del projecte. Aquests són grups terroristes que han sorgit recentment ", va dir Erdoğan en un discurs ahir a la Cimera Mundial de Minories Musulmanes a Istanbul.

Leggi di più »

dilluns, 16 d’abril de 2018

La resistència kurda mata 3 militars turcs a Şırnak


Tres soldats han perdut la vida iun altre ha estat ferit en un xoc que va esclatar després d'un atac llançat pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) a la zona base del sud-est de Turquia, Şırnak. L'agència de notícies de Doğan va informar que Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van llançar un atac amb armes de llarg abast i un coet llançat a la regió base de Kuyute, recentment establerta a la regió de Bestler-Dereler a Şırnak.

Leggi di più »

Les YPG/J comuniquen la mort de 8 Voluntaris/es



 Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han comunicat la mort de 3 şehîd de la milícia femenina i cinc de la masculina. Han estat assassinats per les forces ocupants turques a Efrîn en els combats entre febrer i març.

Leggi di più »

diumenge, 15 d’abril de 2018

Comença la campanya electoral al Kurdistan del Sud

Les eleccions són previstes pel 12 de maig però la situació a l'Iraq és tan inestable que no hi ha la certesa de que es puguin celebrar. A l'Iraq la campanya va iniciar-se el 14 d'abril però els partits kurds es van negar a iniciar la mateixa la data de commemoració del 30è aniversari de l'Anfal per respecte a les víctimes de les atrocitats del règim del Baas (partit imperialista àrab).

Les eleccions en xifres

A tot l'estat s'hi presenten 6.904 candidats de 88 formacions polítiques que es disputen 328 escons dels que una quarta part han de ser ocupats per dones segons la llei electoral.
Al Kurdistan del Sud són 503 candidats (357 homes i 146 dones) dividits en 25 formacions polítiques: 19 partits, quatre coalicions i dos independents. El Kurdistan té 46 escons: 16 per Erbil*, 18 de Sulaymaniyya, 12 a Duhok*.

El PDK i UPK, la vella guàrdia

El més antic dels partits kurds de l'Iraq és el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) encapçalat pel clan Barzani des de la seva fundació l'any 1946. Ha protagonitzat els més importants alçaments armats contra els diferents règims nacionalistes àrabs de l'Estat. Forma part de l'Aliança de Demòcrates a nivell internacional de la que també forma part Unió Democràtica de Catalunya. Se'l considera un partit de centre dreta amb fortes arrels tradicionalistes.

L'any 1975 se li va escindir la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan, del clan Talabani. Aquesta va adoptar una línia socialdemòcrata i el seu feu és la zona de parla sorani (el PDK és hegemònic a la zona on es parla el dialecte kurmanji).

Gorran, la Coalició per la Democràcia i la Justícia i Nova Generació, els renovadors

La corrupció d'ambdues formacions, en especial de l'UPK, va provocar una greu escissió renovadora l'any 2009 que va donar lloc al Bzutinewey Gorran. El Gorran, Moviment pel Canvi, va adoptar un programa de centre liberal encapçalat per Nawshirwan Mustafa.

El nou partit, promogut per Barham Salih i Rebwar Karim, ex dirigent de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va celebrar el seu congrés el 10 de gener a Sulaymaniyya (Kurdistan de l'Iraq). Fins a 680 delegats van participar en l'esdeveniment on es va anunciar que l'Iraq ha legalitzat el nou partit per a poder-se presentar a les eleccions. Amb 627 vots el doctor Salih fou escollit, com era previsible, president de la CDJ coneguda com a Hawpaimani.

Shaswar Abdulwahid presenta una nova llista coneguda com a Moviment de la Nova Generació, fudnat el març de 2018, amb una forta crítica a les formacions tradicionals (PDK i UPK) i les seves escissions (Gorran i CDJ). Es tracta d'una iniciativa personalista, liberal i que es distancia de la resta de formacions amb un programa oposat a la independència amb el lema "Per ara, no".

Els islamistes

El més veterà és el Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK). El seu epicentre és Halabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans. Finalment el 2001 naixia el Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam. Tenen la seu central a Suleimaniyya.

La KIU es presenta en solitari, el KIG ha negociat una aliança amb Gorran mentre l'IMK boicoteja les eleccions a les zones del Kurdistan en disputa.

Llistes menors

També existeix un conjunt de partits laics d'esquerra. El KSDP (Partit Socialista Democràtic del Kurdistan) és un veterà partit socialdemòcrata escindit l'any 1976 del PDK, el KCP va escindir-se els anys noranta del Partit Comunista d'Iraq davant la seva negativa a reconèixer el fet nacional kurd. El Kurdish Toilers Party és un partit socialista del Kurdistan de mitjans dels anys vuitanta. Com a formacions menors cal citar el Tevgera Azadi vinculat al PKK kurd i membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan i el Partit Conservador del Kurdistan formació tribal de clan Surchi una de les tribus kurdes més tradicionalistes i que parla un subdialecte del kurmanji.

El fracàs de la llista unitària kurda

Fins al darrer moment les diferents formacions kurdes han negociat la "Llista Kurda" que s'havia presentat de forma unitària en eleccions interiors. Les diferències, personals més que polítiques, l'han fet impossible. Encara la setmana passada es reunien tots els partits. Finalment s'han format coalicions parcials: Nishtiman (en kurd pàtria) aplega els partits que reclamen principalment el retorn al Kurdistan de les àrees manllevades pel govern central de Bagdad el passat octubre. La conformen Gorran, CJD i Komal (KIG). La coalició ha vetat al PDK i UPK per ser els responsables de la pèrdua d'aquests territoris. La darrera formació ha impulsat un acord amb la llista Masses Àrabs que aplega els àrabs sunnites de base de Tuz Khurmatu i Salahaddin.

Llistes àrabs

Les formacions àrabs també es presenten a Basur. La principal és Nasr o Aliança de la Victòria del primer ministre  Haider al-Abadi que prova de penetrar a Sulaymaniyya. A la mateixa província l'islamista al-Hikma (Saviesa) promogut pel Consell Suprem Islàmic de l'Iraq i que arma els paramilitars xiïtes de les Brigades Ashura. Al contrari que l'anterior presenta en la seva majoria kurds col·laboracionistes enlloc d'àrabs. La coalició "nacional", al-Wataniya, presenta set candidats al Kurdistan. La llista liberal secular d'Ayad Allawi és ben vista per sectors laics kurds de to autonomista moderat cansats del bloqueig entre els partits kurds.










*Un escó en aquesta circumscripció reservat a la minoria assíria, cristiana.

Leggi di più »

dissabte, 14 d’abril de 2018

El Kurdistan del Sud recorda el 30 aniversari de l'Anfal i demana una compensació

      

El 14 d'abril és una data assenyalada al calendari kurd. S'hi commemora l'aniversari de l'Anfal. El govern kurd de l'Iraq ha demanat, enguany, una compensació per les víctimes del govern iraquià. La campanya Anfal, botí de guerra en àrab, es considera que va començar el 16 de març de 1988 tot i que feia anys que s'aplicava en una versió “suau” amb el programa d'arabització. Entre el 16 i el 19 de març l'aviació iraquiana va bombardejar la població kurda d'Halabja amb armament químic. a campanya Anfal, botí de guerra en àrab, es considera que va començar el 16 de març de 1988 tot i que feia anys que s'aplicava en una versió “suau” amb el programa d'arabització. Entre el 16 i el 19 de març l'aviació iraquiana va bombardejar la població kurda d'Halabja amb armament químic.

L'exèrcit iraquià, format bàsicament per àrabs, va caure sobre la població kurda d'Halabja. En aquells moments els peshmerga kurds i les tropes iranianes controlaven la ciutat. Un total de vuit avions iraquians van estar durant hores bombardejant Halabja. L'armament utilitzat tenia la particularitat que contenia gasos altament tòxics (mostassa, sarin,...).

La matança fou terrible. En poques hores van finir fins a 5.000 kurds molts d'ells infants. Les fotografies de nens morts a Halabja són d'una crueltat insuportable. Unes altres 10.000 persones van quedar afectades en gran mesura pels efectes tòxics del gas.

La matança d'Halabja va trobar el silenci internacional absolut. Iraq era llavors aliat dels Estats Units que van permetre l'acció i no van fer cap moviment ni d'amonestació. La impunitat fou absoluta. Caldria esperar a l'any 2003 quan Saddam Hussein s'enfrontà al món occidental per trobar una mínima, mínima, acció a aquella atrocitat. Fou llavors quan Hussein fou executat a la forca l'any 2006. El seu cosí Alí Hassan al-Majid 'Alí el Químic' fou el màxim responsable de l'operatiu d'Halabja. Fou penjat a la forca el 25 de gener de 2010.

Monument al Kurdistan iraquià a les víctimes d'Halabja

En poques hores van morir uns 5.00 civils kurds i les imatges de la ciutat mostren l'abast d'un crim sense perdó. Pares immòbils amb els seus nadons entre braços, persones quietes com si s'hagués aturat el món i tot població civil.



El que era un crim a totes llums va ser ignorat per la comunitat internacional. De fet la versió oficial dels EUA fou que havia estat I’Iran el responsable per error de l'atac químic tot i que part del gas utilitzat provenia dels EUA i Alemanya. En aquells moments l'Iraq de Saddam era aliat occidental i se li va donar carta blanca.

Leggi di più »

L'Iran condemna a mort un militant kurd del partit d'esquerra Komala

Un altre tribunal islàmic revolucionari ha decretat pena de mort per Ramin Hossein Panahi, El jove kurd és acusat de ser membre del Komala, formació d'esquerra de Rojhilat (Kurdistan iranià). Fa 200 dies que el jove kurd de 24 anys està tancat aïllat en confinament pel govern teocràtic. El juny la sinistra guàrdia revolucionària islàmica iraniana va assassinar 3 kurds a Sanandaj i va ferir a Panahi. Va acusar el grup de donar suport a Komala.

Document d'AI sobre R.H. Panahi

Leggi di più »